Els grups de P3-P4 i P5, vam fer una sessió de psicomotricitat ambientada en la llegenda de Sant Jordi. Ens vam convertir durant una estona en aquests personatges i vam gaudir molt!
Al llarg de dos l'alumnat de P3 va poder gaudir d'un taller realitzat a la biblioteca.
Va poder escoltar el funcionament de la biblioteca i sobretot de la zona infantil. Van descobrir com s'havien d'endreçar els llibres i quines diferents zones hi havia a la biblioteca. Tot seguit la Mònica i la Marina van explicar uns quants contes i després van poder gaudir d'una estona per manipular , observar i descobrir allò dels contes que més els despertava la cuiriositat.
El passat 6 de maig vam rebre la visita del professorat de l'Escola de Música Municipal Joan Valls. Vam arribar al saló d'actes de Secundària i ens vam trobar tot de persones assegudes en unes cadires. L'Imma ens va explicar que hi havia un gall que estava molt trist i que per estar content volia fer una festa, però no tenia amics/gues.
De mica en mica va anar preguntant i fent-se amic d'una aranya que s'enfilava per la guitarra, d'un gat que caminava molt a poc a poc gràcies al clarinet, un lleó que amb el piano ens va espantar, un ànec amb l'oboè...
A través dels diferents instruments i cançons que vam anar cantant el gall va aconseguir fer la seva festa d'aniversari.
Un dels contes que hem utilitzat aquest any per treballar alguns aspectes relacionats amb l'autoestima o amb les habilitats socials és LA PICABARALLA. L'expliquem en més d'una ocasió per aconseguir que se'l vagin fent seu, que el vagin interioritzant.
Arriba el moment de la rotllana: Alguna vegada us heu barallat amb algú? Com ho heu solucionat?Iniciem un llarga conversa on parlem dels conflictes que sorgeixen a l'aula, i de quines són les diferents maneres que tenim per donar-hi solució.
A les converses de P3A n'hi ha que diuen que es barallen amb els germans perquè els piquen, d'altres perquè els molesten de tants petons que els fan, altres es barallen perquè no els deixen la pilota o perquè els han mossegat un dit. Però també n'hi ha que segons ells no es barallen mai i ho han dit ben convençuts.
I, què feu vosaltres?
Uns diuen que s'enfaden, d'altres que ho diuen al papa o a la mama i els castiguen i a alguns els ve la ràbia i no els agrada. Però també n'hi ha que diuen que com que hem de ser amics he de saber perdonar i fer una abraçada.
Des del punt de vista de P3B les baralles més freqüents a casa són per les joguines. Sort que les mames ho saben solucionar tot, encara que cadascú amb el seu enginy... hi ha qui se'n va a la cuina i fins que no paren els plors no en surt, d'altres diuen un - "Ja n'hi ha prou" molt convincent, algú posa el germà petit a la trona i problema resolt, alguna recórrer al comodí de la consola en algun moment, n'hi ha que també s'enfaden,... De ben segur que aquestes súper mames acaben trobant la solució per tot. Però també cal dir que a la rotllana ens ha quedat clar que hi ha algú que no es baralla MAI.
Els Patufets de P3C, tenen bastant clar com solucionar els conflictes, "hem de dir que no ens agrada", "parlar". També el fet de demanar perdó i fer-nos abraçades sorgeix sempre a la conversa. El que ens ha costat més es solucionar el conflicte quan dos nens o nenes volen una mateixa joguina i decidir qui la deixa primer. Una solució que ha sortit ha estat "Doncs tallem la pilota i tindrem dues pilotes." Fins que s'adonen que si la tallen no podran jugar. Arribem a la conclusió que "primer jugues tu una estona i després jo". També sorgeix a la conversa el VOLCÀ. Quan ens enfadem a vegades ens surt un volcà que ens fa cridar i enfadar-nos. Recordem el conte que ens va portar la Irian.
Una altra activitat que fem és jugar amb el dau gegant, però aquesta vegada tenim unes imatges on podem veure alguns conflictes i també parlem de com ens sentim quan ens passa, o què podem fer per sentir-nos millor.
La psicomotricitat parteix d’una concepció global de l’infant i pretén acompanyar el desenvolupament harmònic de la persona ocupant-se de la interacció que s’estableix entre totes les seves dimensions :motriu, social, afectiva emocional i cognitiva i la capacitat per expressar-se, comunicar-se i relacionar-se amb l’entorn en el qual viu.
Per assolir aquesta fita, la psicomotricitat disposa d’un model d’intervenció que parteix del joc lliure i la llibertat de moviment, que permeten que l’infant assoleixi objectius, desenvolupi capacitats, adquireixi hàbits i també construeixi coneixements a partir de la vivència i posterior interiorització de l’experiència motriu i corporal.
(Martínez-Mínguez, Rota i Anton, 2017).
COM ÉS UNA SESSIÓ DE PSICOMOTRICITAT A P3?
Ritual d'entrada:
Quan arribem a la porta de la sala de psicomotricitat el primer que fem éstreure'ns les sabates i les endrecem als calaixos. Entrem dins de l'aula i ens posem els mitjons antilliscants, tot fent una rotllana i recordant algunes consignes: jugarem sense fer-nos mal a nosaltres o als nostres companys/es, respectant el material que hi ha dins de la sala...
Un cop ja tenim els mitjons posats ens posem drets a la paret del mirall i davant nostre tenim LA TORRE. La torre és una construcció elevada i tova feta amb totes les peces d'escuma grans. Al senyal 1, 2, 3... a jugar, els infants destrueixen la torre. Això ens permet fer una gran descàrrega motriu, "han guanyat" a la mestra en tirar/desmuntar la construcció.
JOCS SENSORIOMOTRIU Després de destruir la torre, els infants comencen a dur a terme les seves propostes de joc dins de l'espai i amb el material que s'ha decidit que s'utilitzaria per aquella sessió. El material està disposat de tal manera, que els ofereix diferents possibilitats de manipulació, de joc, de compartir...
A partir de les activitats motrius espontànies, exploració dels materials, jocs que s'inventen, posen a prova el domini de les seves habilitats motrius: saltar, córrer, rodolar, pujar i baixar, fer equilibris... Segons l'habilitat motriu que es vol treballar en aquella sessió la mestra disposa d'un material o un altre. Dins d'aquesta estona de joc, també apareix el JOC SIMBÒLIC, ja que sovint també hi ha ninos que els permeten representar el que ells/es volen fer.
ESPAI DE REPRESENTACIÓ: A mesura que s'acosta l'hora de recollir, avisem que el joc s'acabarà. D'aquesta manera els posem en avís perquè no sorgeixin conflictes. Quan tanquem un llum i abaixem les persianes saben que ha arribat el moment de recollir tot el material.
ESPAI DE REFLEXIÓ I RELAXACIÓ: Un cop està tot recollit ens estirem a terra i tanquem els ulls. Fem algunes respiracions profundes i la mestra els fa referència a diferents situacions o moments de joc que s'han produït durant tota la sessió.
RITUAL DE SORTIDA: De mica en mica ens anem aixecant i enstrèiem els mitjons per sortir a fora i posar-nos les sabates.